miércoles, 15 de junio de 2011
viernes, 25 de febrero de 2011
El noi del pijama de ratlles
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal•lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel•la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.
Traducció de Jordi CussàSoldevila i Lluís Delgado
El llibre que os recomanaré esta molt bé però no se si us agradarà espero que us agradi.
martes, 25 de enero de 2011
La part preferida del meu cos
La part del meu cos que més m’agrada és la cama dreta. perquè amb ella puc fer moltes coses amb la pilota de futbol. El meu esport favorit és el futbol. Teni una cama dreta tan hàbil m’ajuda molt a jugar futbol. Jugo en un equip de Santa coloma de mig campista. També jugo al equip del club juvenil de l’Institut.
De petit m’he fet malt moltes vegades a la cama dreta. Però sense impòrtancia. M’hauré de cuidar molt aquesta cama si vull ser un gran jugador.
De petit m’he fet malt moltes vegades a la cama dreta. Però sense impòrtancia. M’hauré de cuidar molt aquesta cama si vull ser un gran jugador.
martes, 11 de enero de 2011
El meu nom
Em dic Dieisson però em diuen Deison perquè és més fàcil.
El meu nom me’’l van posar el meu pare i la meva mare. A mi m’agrada perquè poca gent el té. El meu nom prové del Brasil. Allà hi ha molts Deisons perquè és un nom habitual però aquí n’hi ha pocs. Mai de la vida em canviaria el meu nom per cap altre.
El meu nom me’’l van posar el meu pare i la meva mare. A mi m’agrada perquè poca gent el té. El meu nom prové del Brasil. Allà hi ha molts Deisons perquè és un nom habitual però aquí n’hi ha pocs. Mai de la vida em canviaria el meu nom per cap altre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)